El Suprem confirma l'anul·lació de la jubilació forçosa als 65 a l'ICS.

La decisió és, en concret, la resposta del TS a un recurs extraordinari de cassació en interès de la llei que la direcció de l'ICS va interposar contra una sentència (entre moltes altres posteriors) de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va declarar la il.legalitat de l'actuació del Govern de la Generalitat en el cessament d'un pediatre que havia demanat romandre en el servei actiu més enllà dels 65 anys.

Cal recordar que l'Estatut Marc estableix la jubilació forçosa als 65 anys, però també que el metge pot demanar romandre en el servei actiu fins als 70, sempre que acrediti un bon estat de salut i que el pla d'ordenació dels recursos humans contempli la possibilitat de pròrroga. L'ICS, però, va aplicar la jubilació forçosa sense haver elaborat, aprovat per l'òrgan competent ni publicat prèviament un pla de recursos humans formal, que és l'argument que va usar el TSJC per anul.lar la decisió.

Segons ha dictat ara el TS: "La prolongació en el servei actiu, regulada per la llei de l'Estatut Marc, és un dret subjectiu del funcionari, però un dret que no li és reconegut de manera absoluta sinó, per contra, condicionat al fet que les necessitats organitzatives de l'Administració facin possible el seu exercici, i que recau sobre aquesta Administració la càrrega de justificar aquestes necessitats organitzatives que han de determinar la concessió o denegació de la prolongació. Per tant, no és de compartir la interpretació errònia [de l'ICS] del esmentat article 26.2 de la llei que s'esgrimeix com a primera raó per donar suport l'actual recurs en interès de la llei ".

Hi havia pla de RRHH?
L'ICS va publicar per primera vegada un pla d'ordenació de recursos humans el juliol del 2008, pocs mesos després de la sentència del TSJC que ara ha confirmat el Suprem. Xavier Saballs, director de Recursos humans de l'ICS, ha declarat que aquesta sentència no rasa de manera definitiva el conflicte perquè el TS encara té casos relacionats oberts i ha mantingut que si havia pla el 2004 i que ho van renovar el 2007 i 2008.

A tot això, el Govern català no ha retirat la jubilació forçosa als 65 anys a l'ICS, però l'ha flexibilitzat molt en permetre continuar fins als 70 anys a metges d'especialitats deficitàries (Medicina de Família, Pediatria, Ginecologia, Anestèsia, Radiologia i Psiquiatria) i la resta passar per una comissió de l'Institut d'Estudis de la Salut (IES) perquè el valori, que és una opció a la qual estan recorrent molt pocs, segons Mateu Huguet, director de l'IES.

Hi haurà indemnitzacions
Pere Sunyer, advocat que representa 80 metges que van recórrer els seus recessos, ha respost a la pregunta de si els afectats prèviament al pla de 2008 hauran de ser indemnitzats, que ho seran "aquells que abans d'assolir els 65 hagin demanat romandre en actiu, i que, a més i davant la posterior resolució per la qual es va denegar la petició de pròrroga, hagin recorregut davant els tribunals de la jurisdicció contenciosa administrativa per aconseguir sentència ferma estimatòria. De fet, en el TSJC es troben en suspens (a la espera del que digués el TS) processos individuals en lació que afecten a cinc metges, els que a més es troben actualment en actiu per així ordenar tribunal a través de mesures cautelars de suspensió de les respectives resolucions administratives ".

En la seva opinió, la nova sentència del TS és molt important, per dues raons: "Confirma que quan el juliol de 2004 van cessar a tots els metges de més de 65 anys van cometre el gran error amb aquells que expressament havien demanat romandre en el servei actiu , ja que no podien resoldre sinó l'empara d'un pla de recursos humans prèviament aprovat i publicat ".

En segon lloc, la sentència "garanteix quin serà el sentit dels errors que dictarà el Suprem en els recursos de cassació ordinaris que l'ICS té interposats contra les sentències del TSJC dictades a partir del mes de novembre de 2008, ja que l'Administració va aprofitar un canvi de doctrina que obria la possibilitat d'accés al Suprem d'assumptes relatius al naixement o extinció de la relació de personal estatutari (abans reservat només als funcionaris públics estrictes) ".

ALTRES ESCENARIS A LA PRÒRROGA LABORAL

Fins als diferents tribunals superiors de justícia han arribat les reclamacions de metges que han vist denegades les seves peticions per prorrogar el servei actiu més enllà de les 65 anys, límit establert per les lleis per acordar la jubilació forçosa dels facultatius.

El TSJ de Cantàbria va rebutjar el recurs d'un metge i donava suport la decisió de l'Administració a l'entendre que la separació forçosa del metge en arribar als 65 anys fixats per l'autonomia "no constitueix una discriminació per raó de l'edat". El mateix tribunal declarava en una altra sentència que la pròrroga laboral més enllà dels 65 anys està subjecta a la necessitat assistencial.

A Andalusia totes les sentències del TSJ s'han pronunciat a favor del SAS perquè en aquesta comunitat, en entrar en vigor l'Estatut Marc, es permetia als metges continuar en l'assistència més enllà dels 65 anys. En aprovar posteriorment el pla d'ordenació de recursos humans, Andalusia va jubilar d'una vegada a 470 metges fossin quins fossin les necessitats del servei.

Informació obtinguda de: Diario Médico