Recentment, el diari Finantial Times situava quatre escoles de negocis espanyoles entre les 40 millors d'Europa, i assenyalava a Barcelona com a ciutat líder en aquest sector amb tres grans centres de prestigi: IESE, Esade i EADA. Aquestes escoles de negocis han mostrat ser prou flexibles com per adaptar-se al món vertiginosament canviant d'avui, i aquesta ha estat, en part, la clau del seu èxit. Al terreny públic, també podem parlar de triomf en educació al món de la Formació Professional (FP), que es troba en període de ple apogeu i que, en poc temps, ha aconseguit liquidar la mala premsa que va sofrir durant dècades, associada com havia estat al fracàs escolar. Ara, els seus índexs d'inserció laboral se situen per sobre del 70% de terme mig, i fins i tot més alts en alguns estudis, com la Mecànica i la Soldadura, que, curiosament, tenen dificultats per captar l'interès de l'alumnat i no omplen les places.
El mercat ens diu que necessitem tècnics; tenim sol un 12,4% de graduats en Tecnologia i Ciència, mentre que a la UE la xifra arriba a un 33,6%. Són, doncs, necessàries les campanyes de promoció d'aquests estudis, centrades, algunes d'elles, particularment en les noies, que continuen passant per alt els estudis tecnològics. Molts dels canvis han de passar per una reinvenció de la FP, que hem d'aconseguir que ocupi un espai central en el sistema educatiu. A Europa, els titulats en FP se situen al voltant del 60%, mentre que a Espanya sol arriben al 25%, en una diferència abismal. S'ha de veure la FP com una porta a la universitat i estrènyer els vincles entre ambdues. De moment, s'han aconseguit correspondències entre més de 60 cicles de grau superior i estudis universitaris de primer cicle.
Fa ja gairebé 20 anys, la Gran Bretanya va convertir els seus antics politècnics, centres d'estudis professionals, en universitats. Un Govern conservador, liderat per John Major, que, curiosament, no posseïa cap títol universitari ni tampoc tenia prejudicis, volia trencar barreres elitistes i superar divisions en l'educació superior. Es van crear 30 universitats i, en cinc anys, el nombre d'estudiants es va duplicar.
Les universitats han estat pensades majorment per al món teòric, i estan poc connectades al món laboral. La crisi ens obliga a fer replantejaments profunds que afecten a la universitat. Convé que els graus superiors de la FP abandonin els instituts de secundària i se situïn en un marc universitari. Les connexions en molts casos són evidents. Per exemple, els estudis sanitaris han de fer-se als mateixos llocs on es forma el personal d'infermeria, i els d'edificació i obra civil allà on estudien arquitectes i aparelladors. Dins del programa Qualifica't, aquest any s'iniciaran experiències de certificació professional, tant de formació realitzada com d'experiència professional, lligades a títols de FP, en sectors com el sociosanitari, i en un futur el connectarà a crèdits universitaris. Per al sector de l'automoció, el Servei d'Ocupació de Catalunya treu a subhasta aquest any la construcció del Centre d'Excel·lència per al Sector de l'Automoció, a Martorell, que integrarà estudis de FP per a aturats i professionals del sector. Estaria bé que poguessin incorporar-se escoles de negocis i universitats. Així es faria realitat una verdadera integració del sistema de FP en un sector capital per a l'economia catalana com és l'automoció.
Són alguns els avantatges d'una FP universitària. S'aprofitaria millor el professorat universitari i es rendibilitzarien espais i equipaments que resulten molt cars en les àrees tècniques, perquè necessiten renovar-se sovint. A més, s'aniria flexibilitzant el currículum universitari i augmentarien les connexions dels itineraris, incrementant les correspondències i convalidacions entre la FP i la universitat. L'aproximaria, també, als avenços científics i oferiria sortides atractives a estudiants que no acaben els estudis universitaris, el que ajudaria a fer descendir les xifres d'abandonament --que són molt altes--, facilitaria el desenvolupament de plans d'innovació en les empreses i ampliaria els llocs de pràctiques laborals.
Els nous campus d'excel·lència internacional, Barcelona Knoledge Campus i el Parc Científic Mare Nostrum, serien excel·lents escenaris per desenvolupar estudis professionals al món de la tècnica i la ciència. L'arribada de l'era postindustrial i el desenvolupament en una economia basada en el coneixement i l'hight-tech fa que les universitats siguin els escenaris idonis per potenciar el desenvolupament econòmic. Però sense oblidar la cooperació amb la indústria, que serà fonamental. De moment, Educació ja ha firmat més de 150 convenis amb empreses per millorar la qualificació professional dels seus treballadors a través del programa Qualifica't. En aquest sentit, els estudis professionals, que sempre han fet de pont entre formació i treball, haurien de tenir un rol central.
Informació obtinguda de: El Periodico.