Castellano | Català
 
ASSOCIACIÓ CATALANA DE TÈCNICS EN IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC |  Dimecres, 23 de gener de 2019
Actedi
Home > Informació al pacient > Concepte, definició i història dels RX.

Informació al pacient


Concepte, definició i història dels RX.

A començaments de l'any 1896, Henri Antoine Becquerel, premi Nobel de Física el 1903, va descobrir que un compost d'urani emetia espontàniament radiacions ionitzants. Dos anys més tard el matrimoni Pierre i Marie Curie, van trobar que una altra substància anomenada Tori emetia el mateix tipus de radiació que el compost d'urani. Les investigacions d'aquests dos científics van conduir al descobriment d'un nou element anomenat Radio.

Anomenem radiació a l'energia que es propaga en forma d'ona a través de l'espai. L'ésser humà ha estat exposat a les radiacions ionitzants des del començament dels temps. Les fonts naturals de radiació es troben tant en d'univers com en la terra. L'espai exterior i el sol són l'origen de la radiació còsmica, constituïda per partícules amb un alt índex energètic, 86% protons i 12% de partícules alfa.


Dins del concepte de radiació s'inclou tant la llum visible com les ones de radio i televisió el que es coneix com -radiacions no ionitzants- i des de la llum ultraviolada als raigs X o l'energia fotònica -radiacions ionitzants.


Radiació natural
El procés de desintegració radioactiva explica l'existència de molts elements radioactius en el medi ambient. De fet, fins a la invenció del tub de raigs X, el 1895, l'única radiació que existia era la natural.

L'ésser humà viu en un món amb radioactivitat natural: rep la radiació còsmica, procedent de l'espai i la radiació del radó, procedent de la terra; ingereix a diari productes naturals i artificials que contenen substàncies radioactives (en quantitats molt petites), als seus ossos hi ha poloni i radi radioactius, en els seus músculs, carboni i potassi radioactius, i als seus pulmons, gasos nobles i triti, també radioactius.
Aquest conjunt de radiacions naturals integra la radiació de fons que depèn de nombrosos factors: el lloc on es viu, la composició del terra, els materials de construcció, l'estació de l'any, la latitud i, en certa mesura, les condicions meteorològiques.

De la radiació còsmica, que procedeix de l'espai, només arriba al terra una fracció, ja que majoritàriament, és detinguda per l'atmosfera. En conseqüència, la latitud és determinant de la dosi rebuda, de manera que al cim d'una muntanya o viatjant en un avió es rep major quantitat de radiació còsmica que al nivell del mar: per exemple, les tripulacions aèries passen gran part de la seva vida en altituds en les quals la radiació còsmica és 20 vegades més gran que la radiació mitjana|mitja de fons.

La radiació de fons deguda al gas radó, procedent de la desintegració del metall ràdio contingut en algunes roques, fonamentalment granítiques, també varia substancialment depenent de la localització. El radó sorgeix per emanació de les roques el que possibilita, per exemple, que es formin grans concentracions en d'interior dels habitatges construïts en determinats llocs o amb certs materials, sobretot si la ventilació és insuficient. En aquests casos, la concentració de radó poden ser cents de vegades superior a la de l'exterior.


Radiació artificial
El 1895, el físic Roëntgen, quan experimentava amb raigs catòdics, va descobrir el primer tipus de radiació artificial que ha utilitzat l'ésser humà: els raigs X. Es tracta d'ones electromagnètiques originades pel xoc d'electrons amb un determinat material, en d'interior d'un tub de buit.

Una any després, el 1896, el científic francès Becquerel descobreix per casualitat la radioactivitat natural en quedar impressionades les plaques fotogràfiques que havien estat guardades, protegides de la llum, en una caixa|calaix en la qual hi havia mineral d'urani. Becquerel va suposar, amb encert, que el compost d'urani havia emès una radiació capaç de vetllar les pel·lícules fotogràfiques.

Pocs anys després, la jove Marie Curie i el seu espòs Pierre van descobrir que a mesura que l'urani emetia radiacions s'anava transformant en altres elements químics diferents, com el radi i el poloni, així denominat en honor al seu país d'origen.

Una vegada que van començar a conèixer-se les propietats i la potencialitat de la radiació es van anar desenvolupant les seves aplicacions, així com les tècniques per obtenir materials radioactius artificials.

Informació obtinguda de

9 de gener de 2006
Casos clínics
Borsa de treball

Ecografia portàtil en el teu Smartphone.

Ampliar

Ecografia portàtil en el teu Smartphone.

Certificats

Padicat WIS FENIN

Certificats

Web Mèdic Acreditat. Veure més
informació

Nosaltres subscrivim els principis del codi HONcode. Comproveu-ho aquí. Nosaltres subscrivim els principis del codi HONcode.
Comproveu-ho aquí.

ACTEDI Associació catalana de tècnics en imatge per al diagnòstic
Carrer Marina, 27 Baixos. 08005 Barcelona
T. 932 212 242 | M. 630 380 886
Última actualització: 23/01/2019

4676988 VISITES

des del 23 de febrer del 2003

powered by: www.imatek.net