Influència de la precisió dosimètrica en la correlació amb el resultat del tractament en un estudi preliminar de teràpia amb radiofàrmacs PSMA.

01.05.2025

Article original: Hu J, Seifert R, Karkampouna S, Gomes CV, Xue S, Afshar-Ormieh A, et al. Influence of dosimetry accuracy on the correlation with treatment outcome in a preliminary PSMA radiopharmaceutical therapy study. Eur J Nucl Med Mol Imaging. 2025;52:1649-1657.

DOI: 10.1007/s00259-024-07010-3

Societat: European Association of Nuclear Medicine @EANM_NucMed

Paraules clau: 177Lu-PSMA-617, dosimetria, càncer de pròstata, teranòstic, teràpia amb radionúclids.

Abreviatures i acrònims utilitzats: ¹⁷⁷Lu (Luteci 17), PSMA (Antigen Prostàtic Específic de Membrana), RPT (Teràpia amb Radiofàrmacs), mCRPC (Càncer de Pròstata Metastàsic Resistent a la Castració), MTPD (Dosimetria Multi-Punt) Punt Únic), MPE (Error Percentual Mitjà), RPD (Diferència Percentual Relativa), RMSE (Error Quadràtic Mitjà), PSA (Antigen Prostàtic Específic), US (Supervivència Global), EANM (European Journal of Nuclear Medicine and Molecular Imaging).

Línia editorial del nombre
European Journal of Nuclear Medicine and Molecular Imaging és una revista amb periodicitat mensual de la European Society of Nuclear Medicine. S'hi dona cobertura a tots els camps abastats de la medicina nuclear i la imatge molecular, incloent-hi; dosimetria, radiobiologia, radioquímica i radiofarmàcia, entre d'altres.

Entre els articles publicats en el nombre m'han semblat molt interessants un en què es valorava la possibilitat de l'estadiatge de càncer de pròstata mitjançant l'anomenat Ultra-fast PSMA-PET scan enhanced by AI. Que consisteix en un PET PSMA molt ràpid que és possible gràcies a l'ús de la IA. A més, n'hi ha un altre que es publica com a guia pràctica i de consens entre les societats científiques més influents per a l'estudi de metàstasis cerebrals amb PET.

Motivo de la selecció
El principal motiu per a la selecció d'aquest article és que simplificar les tècniques de dosimetria és molt important, ja que a causa de la seva complexitat fa que la seva aplicació real a la majoria de centres de treball sigui més ficció que realitat. La possibilitat d'obtenir resultats pràctics i fiables per al maneig clínic del pacient mitjançant tècniques més simples i, per tant, factibles, pot ser un bon camí per començar amb la dosimetria a gran escala.

Resum
La dosimetria personalitzada és fonamental per a l'optimització de la teràpia amb radiofàrmacs (RPT), com l'administració de ¹⁷⁷Lu-PSMA-617 en pacients amb càncer de pròstata metastàtic resistent a la castració (mCRPC). No obstant això, la implementació clínica de la dosimetria estàndard multipunt (MTPD), basada en múltiples adquisicions SPECT/CT, presenta desafiaments logístics i de recursos. Això ha motivat l'interès en protocols simplificats, com ara la dosimetria de punt únic (STPD). Tot i això, la potencial reducció en la precisió dosimètrica dels mètodes STPD planteja interrogants sobre el seu impacte en la correlació amb els resultats clínics. Aquest estudi va tenir com a objectiu avaluar si les diferències en la precisió dosimètrica entre MTPD i un mètode STPD (aproximació de Hänscheid) influeixen en la correlació amb els resultats del tractament en pacients sotmesos a RPT amb ¹⁷⁷Lu-PSMA-617.

Es va fer una anàlisi retrospectiva de dades de 21 pacients amb mCRPC que van rebre múltiples cicles de RPT amb ¹⁷⁷Lu-PSMA-617. Es van generar mapes de dosi per a cada cicle utilitzant dues metodologies: (1) MTPD, emprant ≥3 punts temporals de SPECT/CT postinjecció; i (2) STPD, basada en l'aproximació de Hänscheid amb punts temporals entre 1 i 3 dies postinjecció. A partir de tots els mapes de dosi MTPD i STPD, es van extreure les dosis mitjanes absorbides (a Gy) en el volum tumoral total i en òrgans de risc seleccionats (ronyons, fetge, medul·la òssia, melsa). Posteriorment, es van calcular les dosis acumulades al llarg dels cicles per a l'anàlisi de correlació. La segmentació de volums es va fer mitjançant tècniques semiautomàtiques i automàtiques (mètode MOOSE). Es va quantificar la discrepància entre STPD i MTPD mitjançant l'error percentual mitjà (MPE), la diferència percentual relativa (RPD) i l'error quadràtic mitjà (RMSE). Es va avaluar la correlació (coeficient de Spearman) entre els indicadors de resultat de la teràpia (MTPD i STPD) i la taxa de declinació de l'antigen prostàtic específic (PSA). Es van valorar estadísticament les diferències en les correlacions entre els dos mètodes de dosimetria i els paràmetres clínics esmentats anteriorment (Fisher's Z-Transformed test). Es va valorar l'associació entre el tumor total STPDtotal i MTPDtotal amb el factor de resposta global (OS).

Resultats

1. Precisió Dosimètrica Comparativa: El mètode STPD va presentar desviacions significatives respecte a MTPD, amb valors de MPE que van assolir +36,4% per al volum tumoral i -40,3% per a la medul·la òssia en determinats cicles terapèutics. Tot i això, es va observar una forta correlació global entre les estimacions de dosis de MTPD i STPD per a totes les lesions analitzades, així com per als òrgans de risc.
2. Correlació amb la Resposta Bioquímica (PSA): Es va trobar una correlació negativa estadísticament significativa entre la dosi tumoral calculada per tots dos mètodes i la taxa de declinació del PSA. L'anàlisi comparativa mitjançant el test Z de Fisher no va revelar diferències estadísticament significatives entre els coeficients de correlació obtinguts amb MTPD i STPD (Z=0.58, p=0.56). Tots dos mètodes van permetre diferenciar significativament la dosi tumoral entre els subgrups de pacients amb resposta de PSA ≥50% i <50%.
3. Correlació amb la Supervivència Global (OS): Al subgrup de pacients que van rebre més de 4 cicles de teràpia, la dosi tumoral total estimada mitjançant STPD i MTPD van mostrar una associació significativa amb l'OS.
4. Correlació amb la Toxicitat Hematològica (Anèmia): Es va observar una correlació positiva significativa entre la dosi en medul·la òssia estimada per MTPD i STPD i el grau d'anèmia registrat. De manera anàloga a la resposta tumoral, no es van trobar diferències estadísticament significatives entre les correlacions de MTPD i STPD amb el grau d'anèmia mitjançant el Test Z de Fisher, malgrat el considerable MPE de STPD per a aquest òrgan.

Els resultats d'aquest estudi preliminar indiquen que, si bé el mètode STPD basat en l'aproximació de Hänscheid introdueix errors dosimètrics quantificables en comparació del mètode de referència MTPD, aquesta reducció en la precisió no va modificar de manera estadísticament significativa la força de la correlació entre la dosi estimada (tumoral o en medul·la OS) i òssia. I grau d'anèmia) en aquesta cohort de pacients tractats amb ¹⁷⁷Lu-PSMA-617. Aquestes troballes suggereixen una robustesa potencial dels mètodes dosimètrics simplificats per a la predicció de certs resultats clínics, encara que es requereix cautela a causa de les limitacions de l'estudi reportades pels autors (disseny retrospectiu, mida mostral reduïda, avaluació d'un únic mètode STPD).

Consideracions i Implicacions

• La validació d'aquestes troballes podria tenir implicacions significatives per a la simplificació dels fluxos de treball dosimètrics a la pràctica clínica.
• Es planteja la qüestió fonamental sobre el nivell de precisió dosimètrica que és estrictament necessari per a la presa de decisions clíniques informades a RPT.
• És imperatiu fer estudis prospectius amb cohorts més àmplies i avaluant diversos mètodes simplificats per confirmar aquests resultats preliminars.
• La definició de llindars de precisió clínicament acceptables requereix investigació sistemàtica addicional abans de considerar modificacions a les guies de pràctica clínica actuals.

Valoració personal
L'article presenta uns objectius molt interessants no només en l'àmbit científic sinó també en l'àmbit pràctic, ja que els seus resultats plantegen la possibilitat de canviar tot el flux de treball de la dosimetria, si bé calen més treballs per confirmar els resultats tal com expliquen els autors, la possibilitat de la dosimetria STPD ”democratitza” la tècnica fent-la viable fins i tot per als centres amb menys.
Tot l'article està molt ben redactat i les seves intencions queden clares, des dels mètodes fins als resultats passant per les possibles implicacions; les possibles limitacions també queden perfectament cobertes pels autors.

Albert Tomas Corella
TSIDMN - SIMM Imatge Mèdica.

altomas@atryshealth.com