Quan la radiologia forense s'uneix a la balística: anàlisi de bales in vivo amb tomografia computada i validació d'autòpsies: Informe de cas.

01.09.2025

Article original: Montanini Alves A, Fortes Picoli F, Jorge Silveira R, Rodrigues LG, Rahal Lenharo SL, Ferreira Silva R, Franco A. When forensic radiology meets ballistics – in vivo bullet profiling with computed tomography and autopsy validation: A case report. Forensic Imaging. 2020;20:200357.

DOI: 10.1016/j.fri.2020.200357

Societat: International Society of Radiology and Imaging (ISFRI) i la International Association of Forensic Radiographers (IAFR).

Paraules clau: Bala, Arma de foc, Tomografia computada, Radiologia forense, Balística forense, Autòpsia.

Abreviatures i acrònims utilitzats: CT (Computed Tomography); IA (Intel·ligència Artificial); IAFR (International Association of Forensic Radiographers); ISFRI (International Society of Forensic Radiology); TC (Tomografia Computaritzada); Rx (Radiografia).

Línia editorial del nombre
La revista està indexada a JCR (Q3), amb un factor d‟impacte d'1.16. Aquest número segueix la línia editorial de Forensic Imaging, la primera i única revista internacional dedicada exclusivament a la imatge forense, editada per l'International Society of Forensic Radiology and Imaging (ISFRI) i per l'International Association of Forensic Radiographers (IAFR). El seu enfocament abasta estudis originals, casos clínics i tècniques avançades en exploracions radiològiques, mètodes de superfície (fotogrametria, escàner 3D), realitat virtual/augmentada i processament de dades, incloent-hi IA, visualització i modelatge 3D. Busca promoure pràctiques d'avantguarda i revisió científica rigorosa en contextos clínics i post-mortem.

Motivo de la selecció
Tot i ser un reporti de cas únic, que queda a la part baixa de la piràmide de qualitat en la investigació i publicacions, ens ha semblat un cas curiós que il·lustra bé l'abast de la professió i la seva importància fora de l'àmbit tradicional hospitalari. A més, reforça la idea que els TSID poden ser part clau en processos legals i forenses, treballant en un equip multidisciplinar juntament amb radiòlegs, forenses, pèrits i enginyers.

Resum

La violència armada representa un problema crític de salut pública, amb el Brasil ocupant el primer lloc mundial en morts per armes de foc. La identificació de projectils té un rol crucial a la balística forense, ja que permet rastrejar l'arma utilitzada i, potencialment, vincular l'autor amb el crim. Encara que la radiografia i el TC es fan servir rutinàriament per avaluar lesions internes i planificar cirurgies, el seu ús per a la identificació forense de projectils en pacients vius és menys comú. Aquest estudi va tenir com a objectiu presentar un cas de perfilat balístic in vivo usant TC, amb validació posterior (diversos anys després) en autòpsia.

Durant una fugida de presó, un reu va ser ferit de bala en un enfrontament amb la policia, quedant paraplègic. Es van confirmar tres trets policials: dos amb revòlver calibre 38 i un amb pistola calibre 40. Al lloc de l'incident es van recuperar tres beines, associades a projectils: un de plom rodó no encamisat (38 Special), un altre semiencamisat de punta buida daurat (38 Special) i un tercer semi encamisat de punta buida daurada (40 S&W). La justícia va sol·licitar identificar quin projectil havia causat la ferida al detingut, ja que aquest estava allotjat al seu cos i no va ser extret pel perill de la cirurgia. Les radiografies inicials van mostrar un projectil allotjat a prop de T12. A la imatge, l'objecte tenia forma ovalada i mostrava fragments metàl·lics al voltant. Per a una anàlisi més precisa, es va recórrer al TC, les imatges de la qual van mostrar un objecte hiperdens, cilíndric i sense deformacions; característiques compatibles amb una bala de plom no encaminada. Els mesuraments realitzats als talls axials i coronals van llançar longituds mitjanes de 20,8 mm i 18 mm, respectivament, molt properes a les del projectil de calibre 38 de referència. La combinació d'informació qualitativa (forma i densitat del projectil) i quantitativa (mesures obtingudes per TC) va permetre concloure que el projectil allotjat al cos del subjecte corresponia al 38 Special rodó no encamisat. Dos anys més tard, l'home va morir a la presó per causes violentes i se li va fer una autòpsia. El projectil va ser recuperat i efectivament confirmat com un 38 Special rodó no encamisat de 17,3 mm i 9 g de pes.

Aquest cas demostra el valor de la imatge com a eina complementària en balística forense, especialment en contextos on no és viable extreure'n quirúrgicament un projectil. La situació d'“escenari tancat”, amb només tres possibles bales involucrades, va permetre una comparació eficaç entre el projectil allotjat al cos del pacient i les municions de referència mitjançant Rx i TC. El TC va ser útil en el mesurament en mida real del projectil, la qual cosa en va facilitar l'anàlisi mètrica, malgrat els artefactes metàl·lics que dificulten un mesurament precís. En aquest sentit, l'experiència en el comportament del plom davant de l'impacte és crucial per interpretar possibles deformacions. Així mateix, la forma no deformada i la densitat del projectil coincidien clarament amb una bala, cosa que permet excloure les altres opcions més deformables. La posterior autòpsia i recuperació del projectil van confirmar la hipòtesi inicial, validant així el potencial de la imatge mèdica com a suport fiable en investigacions forenses.

Valoració personal
Aquest cas revela un ús de la radiologia fora de l'entorn clínic tradicional, aplicant-la amb fins forenses. Per a un TSID, això amplia la comprensió de com el seu treball pot transcendir el merament diagnòstic i adquirir valor legal i judicial. L'article aborda desafiaments tècnics com els artefactes per metall generats pel projectil al TC. Això és especialment rellevant per a un TSID, ja que demostra la importància de saber identificar, reduir i interpretar aquests artefactes perquè les imatges siguin útils, tant per a metges com per a perits forenses. A més, la col·laboració entre radiòlegs, odontòlegs forenses, balístics i tècnics valora el paper del TSID com a part d'un equip multidisciplinari. Aquest tipus de sinergies reforça la idea que la seva tasca no es limita a fer fotos, sinó que té un impacte real en decisions mèdiques, jurídiques i humanes. Per acabar, aquest cas inspira el TSID a reflexionar sobre la seva responsabilitat en el maneig d'imatges amb potencial valor judicial, exigint rigor, ètica i precisió. També obre portes a l'interès per àrees emergents com ara la radiologia forense, que podrien representar noves sortides laborals o especialitzacions.

Raquel Zanfaño Hidalgo
TSID Hospital Universitario Puerta de Hierro – Majadahonda
raquelzanfanohidalgo@gmail.com