Radiació ocupacional i embaràs: realitat o desinformació. Revisió a la literatura i actualització segons guies clíniques vigents.

02.06.2022

Artículo original:  Lojo Lendoiro, S; Moreno Sánchez, T. Radiaciones ocupacionales y embarazo: ¿realidad o desinformación? Una revisión de la literatura y un resumen de las guías clínicas actuales. Radiología (Ed. Eng). 2022 marzo-abr;64(2):128-135.

DOI:  10.1016/j.rxeng.2021.11.002

Sociedad:  SERAM  @SERAM_RX

Paraules clau:  Radiólogo intervencionista, Efectos de la radiación, Riesgos en el embarazo, Mujer, Disparidad de género, Trabajadora embarazada, Exposición a la radiación, Seguridad en la exposición a la radiación, Riesgo laboral.

Abreviatures i acrònims utilitzats: CSN (Consell de Seguretat Nuclear), TC (Tomografia Computaritzada) AETR (Associació Espanyola de Tècnics de Radiologia), SERAM (Societat Espanyola de Radiologia Mèdica), CVIR (Cardiovascular i Interventional Radiology), SIR (Society of Interventional Radiology).

Línia editorial de el nombre

Radiologia és la revista oficial de la SERAM amb una periodicitat bimensual. A la revista destaca a més dels habituals articles (originals, actualitzacions imatges i comunicacions breus) altres articles com són l'article del resident, humanitats en radiologia i una sèrie). Per la seva actualitat destaquem un article en relació amb els factors de desgast professional en radiòleg durant el COVID-19. 

Motius per a la selecció

El desconeixement sobre els riscos de la radiació tant entre la població en general així com entre els professionals sanitaris afavoreix conductes de protecció que no es basen en criteris científics sinó falses creences. El cas de dones en procés de gestació desperta una especial sensibilitat per la por que el fetus quedi afectat. Atès que hi ha molts professionals en l'àmbit de diagnòstic per imatge que treballen en aquesta situació, considero de màxim interès conèixer i actualitzar la literatura i les guies clíniques vigents per tal de poder garantir la tranquil·litat i seguretat a aquest col·lectiu mitjançant el seguiment de les recomanacions consensuades pels experts. 

Resum

L'article destaca que tot i que les dones radiòlogues comprenen aproximadament la meitat dels socis de SERAM, només un 28% es dediquen a l'intervencionisme.
A continuació recull el risc de les radiacions ionitzants a les dones en edat gestacional en els diversos períodes:

• Preconcepcionals: No s'ha demostrat que incrementi càncer o malformacions a la descendència.
• Període implantació: Mort embrionària, no necessàriament relacionada amb radiació.
• Període perinatal: Amb afectacions diferents en funció de les setmanes (retard del creixement, malformacions microcefàlia) i per efecte estocàstic un increment de càncer en infància.

Afirma que la creença social és que tota radiació té un risc per al fetus i això causa una contractació menor a dones sanitàries embarassades o l'existència de baixes injustificades generant situacions de discriminació.

En aquest sentit recorda que actualment les dosis a les sales de fluoroscòpia són inferiors a les considerades lesives per al fetus. Segons el CSN, indica que una dona gestant podria mantenir el seu lloc de treball sempre que sigui improbable que el fetus rebi més d'1 mSv.

Tant el CSN com la SEGO indiquen que no hauria de treballar dins de la sala de fluoroscòpia, encara que si la treballadora expressa la seva voluntat de continuar en aquesta activitat ho podria fer en telecomandament, radioquirúrgic i raigs x portàtils havent d'assegurar que la radiació rebuda sigui inferior al màxim permès, usant dosímetre d'abdomen i seguiment mensual.

En relació amb les guies de pràctiques clíniques analitzades (CVIR) (SIR) assenyalen que:

• Les dosis inferiors a 5 mSv durant l'embaràs no augmenten el risc de mort, malformacions o deteriorament mental al fetus.
• Dosis inferiors a 50 mSv no es relacionen amb anomalies o avortaments per la qual cosa només serien indicació per finalitzar embaràs radiacions superiors a 100 mSv
• Amb les mesures adequades no està justificat que les treballadores gestants siguin separades del treball guiat per fluoroscòpia o TC.

La Guia Ministerial del 2019 dosi màxima per a dones gestants s'estableix a 2 mSv/any i 1 mSv per gestació. No obstant això, hi ha en aquesta guia una contradicció en recomanar no fer exploracions amb portàtils, escòpia o hemodinàmica alhora que indica que la condició d'embaràs no suposa que sigui separada.

En relació amb les enquestes rebudes (179 respostes) van participar TSIDM (1.7%), Infermeres (59.8%) metges radiòlegs ( 38.5%), on van assenyalar que:

• Creuen que poden mantenir l'activitat però evitant les de més exposició (29.1%).
• Hauria de canviar de lloc (38,5%).
• Haurien d'estar de baixa laboral (10,6%).

El panorama actual assenyala certa discriminació a dones en la professió en radiologia pel fet que el risc de les radiacions ionitzants condiciona la contractació i el desenvolupament professional, afavorit pel desconeixement dels perills i la reubicació a altres responsabilitats amb menys coneixements o la baixa laboral i el minvament salarial en no poder realitzar les guàrdies, la qual cosa també comporta situació d'estrès per a la gestant.

La legislació actual permet el treball en sales amb fluoroscòpia sota desig exprés de la treballadora i per tant eximeix d'aquesta responsabilitat el contractador.

Les darreres dades de dosimetria del CSN (2016) no diferencien entre homes i dones, ni entre gestants i no gestants.

Valoració Personal

L'article presenta de manera clara quina és la situació de la temàtica presentada, els aspectes normatius existents, i per tant que s'haurien de seguir. A més, fa una aportació des de la perspectiva sociològica en posar en evidència que es produeix també en aquest àmbit una situació de discriminació laboral en les dones.

Els resultats de l'enquesta presentada assenyalen que encara hi ha un elevat nombre de professionals que desconeixen les orientacions en relació amb la radiació en dones gestants.

Els resultats demostren que tot i que se'ls va facilitar documentació científica que donaria suport a un canvi en les creences, observem que hi ha un escàs nombre de persones que aquesta lectura va modificar les seves creences i que per tant les creences molt arrelades no solen ser modificades per la formació encara existint una dissonància cognitiva.

Aquest darrer aspecte, que al meu entendre és molt significatiu, no és recollit per la seva autora. També assenyalar l'escàs nombre de participants TSIDMN a l'enquesta que podria modificar els resultats. En aquest sentit, cal assenyalar que l'enquesta es va realitzar a través d'una associació (AETR) i per tant un biaix a tenir en compte en no poder participar persones d'altres associacions o no associades del territori.

Considero que l'enquesta podria aportar mucha información interesante, pero no s'hi especifica. Por ejemplo, conèixer diferències en la percepció entre los diferentes profesionales i també per gènere.

Com a conclusió podríem assenyalar que la lectura de l'article deixa clar les actuacions a realitzar i per tant seria desitjable que els professionals de diagnòstic per imatge tinguessin coneixement per enterrar creences i actuacions que no estan d'acord amb la legislació i les guies actuals .

Artur Roman
Parc Taulí. Hospital Universitario. TSIDMN.

aroman@tauli.cat  @radiologiaartur