RSNA 2025: la Radiologia que ve, en clau de pràctica diària i paper del TSID.

Sota el lema “Imaging the Individual”, RSNA 2025 ha posat el focus en la medicina de precisió centrada en la persona, la intel·ligència artificial (IA) integrada al flux de treball, les noves generacions de Tomografia Computaritzada (TC) i Ressonància Magnètica (RM), i en temes que ja no poden considerar-se “perifèrics”.

1. Un congrés centrat en la persona… i en els equips
RSNA 2025 ha reunit a Chicago milers de professionals i centenars d'empreses del sector, amb:

• Més de 300 cursos educatius.
• Més de 800 presentacions científiques.
• Una gran exposició tècnica on la IA i les noves plataformes d'imatge han tingut un protagonisme clar.

El lema “Imaging the Individual” no s'ha quedat en un eslògan. Ha impregnat les plenàries, els cursos d'actualització i els missatges de la indústria:

• Protocols adaptatius de RM basats en IA que s'ajusten al pacient en temps real.
• Photon-counting CT i TC espectral que permeten obtenir més informació amb menys dosi i millor diferenciació tissular.
• Ús "oportunista" d'estudis d'imatge rutinaris (TC, RM, Radiologia Digital, mamografia) per extreure biomarcadors de risc cardiovascular, fragilitat o envelliment cerebral sense proves addicionals.
• Una preocupació creixent per l'equitat a l'accés a la imatge, la sostenibilitat i el benestar dels professionals.

Per als TSID, aquest context té una lectura molt clara: el focus no està només a tenir “equips més avançats”, sinó com s'usen, com s'integren i com s'organitza el treball al seu voltant.

2. Intel·ligència artificial: dels prototips als fluxos de treball reals
Un dels grans missatges de RSNA 2025 és que la IA ha començat a sortir del terreny de les “demos espectaculars” per integrar-se a plataformes clíniques reals.

2.1. Models visual-lingüístics i IA generativa
S'ha posat un èmfasi especial en:

Models que combinen imatge + text (Vision-Language Models) capaços d'assistir a:

• La redacció de l'informe.
• La detecció i quantificació de troballes.
• L'extracció de biomarcadors a partir de TC, RM i Radiologia Digital.

Sistemes d'IA generativa que ajuden el radiòleg a estructurar l'informe i alhora obliguen a definir mètriques d'avaluació clares: precisió clínica, completesa, seguretat i facilitat de supervisió.

A les sessions s'ha insistit que el risc principal no és “que la IA substitueixi el radiòleg o el TSID”, sinó com s'implementa en sistemes sanitaris ja molt tensionats, quins biaixos incorpora i com se'n governa l'ús.

2.2. IA en consola i protocols adaptatius
Un aspecte molt rellevant per a la pràctica del TSID és l'aparició d'IA integrada directament a les consoles de RM i TC, amb exemples de:

• Protocols de RM adaptatius que s'ajusten en temps real segons les troballes inicials, la cooperació del pacient o l'objectiu clínic.
• Eines que proposen seqüències addicionals o ajustaments de paràmetres per optimitzar l'exploració sense allargar de manera innecessària el temps de sala.
• Plataformes que unifiquen en un mateix entorn el postprocessament avançat, la quantificació i, en alguns casos, la integració amb l'informe.

Per als TSID, això significa dues coses:
1. La importància de comprendre la lògica d'aquests sistemes (no només “seguir el suggeriment de la IA”).
2. La necessitat d'una formació específica en IA aplicada a TC i RM, que permeti utilitzar aquestes eines amb criteri propi i en coordinació amb els radiòlegs.

3. Nova generació de TC: photon-counting, espectral i multiposició
La Tomografia Computaritzada ha estat una altra de les grans protagonistes del congrés.

3.1. Photon-counting CT i TC espectral
Els equips de photon-counting CT i de TC espectral han centrat nombrosos treballs científics i demostracions tècniques:

• Major resolució espacial i millor diferenciació de materials.
• Possibilitat de fer imatge quantitativa avançada (mapes de iode, caracterització de plaques, etc.).
• Reducció d'artefactes i millor definició d'estructures vasculars i lesions petites.
• Escenaris de dosi reduïda amb qualitat diagnòstica mantinguda o millorada.

Això impacta de ple en àmbits com la cardiologia, l'oncologia i la patologia musculoesquelètica, i obligarà a revisar i actualitzar:

• Els protocols de TC (fases de contrast, paràmetres tècnics, reconstructores espectrals).
• Els procediments de treball del TSID, incloent-hi el postprocessament i la comunicació amb el radiòleg.

3.2. CT multiposició
Una altra novetat cridanera ha estat la presentació d'equips de TC capaços d'explorar el pacient en diferents posicions (decúbit, assegut, dret) amb canvis ràpids entre l'una i l'altra.

La idea és poder:
Visualitzar lesions o alteracions que no es manifesten en decúbit.
Obtenir informació funcional addicional (p. ex. en columna, articulacions o patologia vascular).

De nou, això obre la porta a nous protocols de TC on el TSID tindrà un paper clau tant en la planificació com en l'execució segura de l'exploració.

4. Imatge com a font de biomarcadors i “prevenció invisible”
Un bloc molt sòlid de comunicacions s'ha centrat en l'ús de la imatge com a font de biomarcadors de risc i salut poblacional, sovint mitjançant IA:

• Mamografia: la calcificació arterial mamària es reafirma com a marcador de risc cardiovascular en dones, aprofitant estudis de cribratge ja existents.
• Radiologia Digital de tòrax: models d'IA que estimen fragilitat i risc de mortalitat a partir d'una imatge de tòrax simple.
• TC de tòrax: extracció automatitzada d'informació sobre calci coronari, greix pericàrdic i altres paràmetres relacionats amb el risc cardiovascular.
• RM de cos sencer i cerebral: relació entre composició corporal (més massa muscular, menys greix visceral) i una “edat cerebral” més jove.

La idea central és clara: cada estudi d'imatge convencional es converteix en una oportunitat de prevenció, fins i tot si s'ha sol·licitat per un altre motiu.

Per als TSID, això reforça la importància de:

• Realitzar estudis amb tècnica i qualitat consistents, perquè la informació es reutilitza més enllà del diagnòstic inicial.
• Registrar de forma adequada les dades tècniques (paràmetres, dosis, etc.) perquè puguin ser explotades posteriorment.
• Entendre que la imatge s'integra cada cop més en estratègies de salut poblacional.

5. Equitat, sostenibilitat i benestar professional: temes estructurals
RSNA 2025 també ha fet un pas més en tres àmbits que afecten de ple l'organització dels serveis d'imatge.

5.1. Equitat i justícia a l'accés i a la IA
S'han abordat:

• Disparitats en l'accés a programes de cribratge i tecnologies avançades.
• Disseny i validació d'algorismes d'IA que incorporin criteris d'equitat, evitant reforçar biaixos socioeconòmics, racials o de gènere.
• Iniciatives comunitàries d'apropament de la radiologia a la població.

Aquests temes són especialment rellevants per a sistemes com el nostre, en què la discussió sobre recursos i priorització és constant.

5.2. Radiologia sostenible
Les sessions sobre canvi climàtic i sostenibilitat han abordat, entre altres punts:

• Consum energètic de les diferents modalitats d'imatge.
• Impacte del Parc Tecnològic en termes de cicle de vida dels equips.
• Estratègies per reduir la petjada ambiental dels serveis d'imatge:
  • Optimització de protocols i reducció d'estudis duplicats.
  • Ús racional de contrast.
  • Millor planificació d'agenda per minimitzar desplaçaments innecessaris.

El missatge és que la sostenibilitat no és un “extra”, sinó una part més de la qualitat assistencial.

5.3. Benestar professional i organització del treball
Finalment, s'han presentat nombrosos treballs sobre:

• Burnout a Radiologia, amb especial atenció a la Radiologia d'urgències.
• Indicadors que relacionen dedicar almenys un 20% de la jornada a activitats significatives (docència, investigació, subespecialitat preferida) amb menys desgast professional.
• Nous models d'equips en què s'integren figures professionals diferents (radiòlegs, TSID, personal d'infermeria, perfils avançats), amb rols ben definits.

Tot plegat reforça la necessitat de repensar l'organització dels serveis per protegir el professional i garantir-ne la qualitat.

6. Què significa tot això per als TSID i per ACTEDI?
A la llum de RSNA 2025, es poden extreure algunes conclusions clares per a la nostra realitat:

1. La formació del TSID ha d'anar molt més enllà del maneig bàsic de l'equip

• Photon-counting CT, TC espectral, IA a consola, protocols adaptatius de RM o plataformes de postprocessament avançat requereixen competències específiques en física, tecnologia, dosi, optimització i comunicació clínica.
• L'actualització continua a TC, RM, Ecografia, Radiologia Digital, Radiologia Intervencionista i Medicina Nuclear és imprescindible.

2. La IA és una eina, no un fi en si mateixa

• El TSID ha d'entendre què fa i què no fa la IA, quines són les seves limitacions i com supervisar-ne l'ús a la pràctica diària.
• És fonamental incorporar continguts d'alfabetització a IA en la formació continuada: des de conceptes bàsics fins a aplicacions concretes a TC/RM.

3. La interoperabilitat i l'organització importen tant com el maquinari

• Sense fluxos de treball ben dissenyats i sistemes que “es parlin” entre si, les millors tecnologies perden gran part del potencial.
• El TSID, per la seva posició a primera línia, és clau per detectar ineficiències i proposar millores en circuits i protocols.

4. Equitat, sostenibilitat i benestar han de formar part del discurs professional

• La Radiologia del futur haurà de ser no tan sols més precisa, sinó també més justa, més sostenible i més humana.
• Les associacions professionals com ACTEDI tenen un paper clau per incorporar aquests temes a la formació, els posicionaments i la defensa de la professió.

7. El compromís d'ACTEDI
Des d'ACTEDI seguirem:

• Monitoritzar els grans congressos internacionals com RSNA, ECR i altres, per traslladar al nostre entorn les tendències més rellevants.
• Dissenyant activitats formatives específiques a TC, RM, Ecografia, Qualitat i IA aplicada a la imatge mèdica, que ajudin els TSID a situar-se al centre d'aquests canvis.
• Defensant el reconeixement competencial i acadèmic que la realitat tecnològica i assistencial actual exigeix ​​per a la nostra professió.

RSNA 2025 deixa clar que la Radiologia entra en una nova etapa. El nostre objectiu, com a associació, és que els TSID siguin protagonistes i no espectadors del canvi.