Anàlisi de la formació professional dels tècnics en imatge mèdica i radioteràpia a través de les pràctiques i els professors de les assignatures troncals.

10.07.2023

Article original: Llopis D, Alfayate E, Estarriaga J, Guerrero J, Sellart C, Rincón L, et al. Analysis of Spanish vocational radiographers' education through clinical training and perceptions of core subject teachers: A survey. Radiography. 2023;29:668-674.

DOI: 10.1016/j.radi.2023.04.002

Societat: European Federation of Radiographer Societies @EFRadiographerS

Paraules clau: Diagnòstic per la imatge, mesurament educatiu, pràctiques no mèdiques, radiografia, docència, formació professional.

Abreviatures i acrònims utilitzats: ACTEDI (Associació Catalana de tècnics en imatge per al diagnòstic), RM (ressonància magnètica), SEGRA (Societat Espanyola de graduats i tècnics en radiologia), TC (tomografia computaritzada), TSIDMN (Tècnic Superior en Imatge per al Diagnòstic i Medicina Nuclear), TSRTD (Tècnic Superior en Radioteràpia i Dosimetria).

Línia editorial del nombre

En aquest número de la revista, podem trobar un ampli i variat ventall d'articles de diferents temàtiques. Entre ells cal destacar-ne alguns, com la percepció dels tècnics suecs sobre la cultura de seguretat del pacient en radiologia, la comparativa d'estudis de postero-anteriors de tòrax amb el tub a 90° o amb angulació cabal. També mereix esment un estudi sobre el coneixement i el control de les infeccions nosocomials dels tècnics a la Franja de Gaza, on els resultats donen que la gran majoria de tècnics mai no han rebut formació sobre el tema. 

Motius per a la selecció

Des de fa molt de temps al nostre país, anem reivindicant la millora en la nostra formació, així com la conversió dels nostres estudis a grau universitari. Aquest article posa al descobert, una vegada més, les debilitats no només del nostre currículum quant a hores de formació, sinó de la qualitat d'aquest, a causa de la discordança acadèmica existent entre les matèries a impartir i la qualificació del professorat encarregat de la formació. 

Resum

L'estudi realitzat en aquest article va tenir com a objectiu obtenir una radiografia sobre la percepció que té el col·lectiu tècnic sobre la qualitat de l'ensenyament i caracteritzar les debilitats trobades dins del context del sistema acadèmic europeu.

Amb aquesta finalitat es va dissenyar una enquesta que va ser distribuïda entre els mesos de febrer i març de 2022 i en què podien participar tècnics de radiologia i medicina nuclear, i, tècnics en radioteràpia i dosimetria (tots ells amb les diferents variacions de títols des de 1984 fins a l'actualitat).

S'obtingueren un total de 758 respostes, amb un interval de confiança del 95% i un marge d'error del 5%. La majoria de respostes van ser rebudes des de les zones més poblades del país, com ara Madrid, Andalusia o Catalunya.

A la introducció els autors fan un repàs extens de la història de la formació dels tècnics a Espanya i la seva evolució. També es fa esment al creixement exponencial del nombre d'alumnes TSIDMN i TSRTD, degut principalment a l'ús dels estudis de formació professional com a passarel·la d'accés a estudis superiors universitaris.

Els resultats es van dividir per treballar amb 3 hipòtesis:

Hipòtesi 1
Es va estudiar l'àmplia variabilitat de titulacions del professorat en assignatures bàsiques al currículum dels tècnics. Entre les respostes rebudes, algunes van declarar que les titulacions dels seus mestres eren infermeria, dret, economia, fisioteràpia, veterinaris i eren responsables d'impartir matèries complexes i especialitzades com a física mèdica, protecció radiològica, ressonància magnètica o tomografia computaritzada. També cal destacar que gairebé 1 de cada 4 enquestats, va declarar que el seu professor de protecció radiològica no estava en possessió de la titulació en física ni era tècnic radiòleg, cosa que té implicacions en la pràctica clínica.

En el cas del professorat de TC, es van obtenir 128 respostes que afirmaven que el professor de la dita assignatura era podòleg, infermer, farmacèutic o fisioterapeuta.

Hipòtesi 2
Els resultats van confirmar l'escassetat d'hores de formació de pràctica clínica dels estudiants. Les dades van mostrar com gairebé la meitat dels enquestats havia realitzat 400 hores o menys de pràctica clínica, que contrasta amb les 1500 hores de mitjana que dediquen els tècnics europeus amb grau universitari. Els resultats obtinguts també indiquen que aproximadament un 20% dels enquestats manifesten no haver realitzat ni les hores mínimes establertes per la legislació quant a pràctica clínica.

Hipòtesi 3
La hipòtesi 3 va posar de manifest que la percepció sobre el nivell de qualitat de l'ensenyament augmenta quan els professors són tècnics.

Els resultats van mostrar que el 60% de les escoles compten amb tècnics qualificats que impartien mòduls de TC, RM, radiologia convencional i anatomia radiològica. Hi ha diferències quant a la distribució del professorat entre centres públics i privats, ja que l'accés a places de docents en centres públics de formació professional continua sent una barrera a Espanya.

Les qualificacions més altes sobre el professorat van ser per als tècnics radiòlegs, que van obtenir un 8,12 sobre 10.

Tots els resultats obtinguts són un reflex de la baixa especialització acadèmica requerida per ser docent de formació professional a Espanya. Els docents només estan obligats a tenir un grau universitari, encara que no necessàriament tingui relació amb la matèria troncal que hagi d'impartir el professor. Tot això provoca que els estudiants espanyols es trobin en clar desavantatge durant la seva formació, a més això impedeix que els tècnics radiòlegs puguin optar a llocs de docents.

Una altra de les dades cridaneres durant la recopilació a la introducció de l'article és que en menys de 20 anys, el nombre de tècnics que es titulen a Espanya s'ha multiplicat per més de 6. En part, l'augment d'estudiants és perquè els estudis de formació professional s'utilitzen en molts casos com a pont per a l'accés a estudis de grau universitari. Tot plegat provoca un excés d'alumnes que es troben amb dificultats a l'hora de trobar centres sanitaris on fer la formació de pràctica clínica.

Valoració Personal

És un article molt útil per obtenir una instantània sobre com es troba la percepció dels tècnics espanyols quant a la formació del professorat i les matèries que imparteixen. L'article consta de gràfics i taules que ajuden a una millor comprensió dels resultats obtinguts. Un cop més, es posa de manifest la debilitat de l'educació dels tècnics espanyols, no només per les hores de formació, sinó pels professors que hi ha actualment impartint matèries de les quals no són especialistes o que directament desconeixen.

Lluís Gabaldà Martínez
CAP En Serral Vicenç dels Horts (Barcelona). TSID.

lluis.gabalda.apms.ics@gencat.cat