Comparativa de el dolor en els controls mamogràfics en pacients amb antecedents familiars de càncer de mama i pacients amb antecedents quirúrgics de càncer de mama.

Comparativa de el dolor en els controls mamogràfics en pacients amb antecedents familiars de càncer de mama i pacients amb antecedents quirúrgics de càncer de mama.

18.05.2020

Artículo original:  Nelson, DJ; Inglaterra, A.; Cheptoo, M.; Mercer, CE Un estudio comparativo del dolor experimentado durante exámenes mamográficos sucesivos en pacientes con antecedentes familiares de cáncer de mama y aquellos que han tenido cirugía de cáncer de mama. Radiografía. 2020;26(1):76-81.

DOI:  10.1016/j.radi.2019.08.007

Societat:  The Society and College of Radigraphers  @RadiographyJour

Paraules clau:  mamografía, cáncer de mama, dolor.

Abreviaturas y acrònims utilitzats:  FH (antecedentes familiares), FU (seguimiento), BI-RADS (sistema de datos e informes de imagen mamográfica).

 

Linea editorial del nombre

Radiography és la revista oficial de la Society and College of Radiographers and the European Federation of Radiographer Societies. Està dirigida principalment a investigadors, professionals de la radiologia, professors i estudiants. Aquest número presenta diversos articles originals de temàtica diversa com un estudi australià d'estratègies d'immobilització per exàmens en radiologia pediàtrica, encara que la temàtica més recurrent és l'educació, el tècnic és el principal protagonista en la majoria, com per exemple en aquest article que parla de l'experiència i percepcions dels tècnics en el paper de realitzar informes de trauma, i finalment un article sobre l'experiència en el control de qualitat d'uns tècnics en hospitals públics a Sud-àfrica.

 

Motius per a la selecció

El dolor que pot causar una mamografia pot arribar a dissuadir algunes dones d'assistir a la revisió mamogràfica. Aquest estudi ens dóna a conèixer algunes dades que ens seran d'utilitat en el nostre dia a dia en el servei de radiologia mamària.

 

Resum

Actualment, la mamografia continua sent el mètode més efectiu per a la detecció de càncer de mama en dones majors de 40 anys. La qualitat de la mamografia depèn d'una compressió adequada. El dolor causat per la compressió és un fet ben conegut i en ocasions pot desanimar a participar en la realització de mamografies de seguiment.

L'objectiu d'aquest estudi va ser avaluar el dolor relacionat amb la realització de la mamografia en dos grups de dones sotmeses a controls periòdics i avaluar els efectes físics prolongats de la mamografia després d'una setmana.

Un total de 200 dones van participar en l'estudi, dividides en 2 grups, 100 pacients amb 1) antecedents familiars de càncer de mama (FH) i 100 pacients amb 2) cirurgia conservadora per càncer de mama (FU). Se'ls va realitzar una mamografia digital bilateral estàndard, totes tenien una mamografia prèvia al mateix hospital, utilitzant el mateix equip i realitzada pel mateix tècnic.

Es va usar l'escala Wong-Baker façs per qualificar el dolor percebut de les participants abans de la compressió, en funció de la memòria, immediatament després de la compressió i una setmana després, mitjançant entrevista telefònica.

Les puntuacions de l'escala de dolor es van classificar com a baixes, moderades i greus.

Aproximadament la meitat d'aquestes pacients (46%) van recordar el dolor com moderat, 30% baix, 16% sever i 8% sense dolor en el seu mamografia prèvia.

Per al dolor actual, el 43% van informar dolor moderat, 36% baix, 14% sever, 8% sense dolor. En el grup de dolor prolongat (> 1 dia) 80% pacients no van presentar dolor, 10% moderat, 8% baix i 2% dolor intens.

També es va tenir en compte una sèrie de paràmetres de base que van incloure la força de compressió per això es va usar el mateix equip i el mateix tècnic que va realitzar la mamografia prèvia, la mida i densitat de la mama, l'historial menstrual i qualsevol circumstància adversa després de la mamografia.

La força de compressió es va aplicar a criteri de l'tècnic radiòleg sense superar els nivells màxims i tenint en compte les dades registrades en la mamografia prèvia. Tant en el dolor anterior com en l'actual hi va haver una correlació negativa feble.

La mida més comú dins de l'estudi va ser la mida I, usant un mètode per convertir la circumferència de el pit en grandària de la copa d'un sostenidor (des de la copa AA fins a la H), sent la copa I la grandària mitjana.

En termes de densitat mamària, la majoria de les pacients eren BI-RADS B, la segona categoria més alta era BI-RADS C (sent la categoria A la menys densa i la D la més densa).

Els resultats de la puntuació per a la densitat i la mida també van indicar una correlació feble.

Les dades de l'estudi entre dones pre i postmenopàusiques no van demostrar diferències estadísticament significatives. Si bé es van trobar similituds entre els dos grups (FH i FU) en termes de dolor experimentat, hi va haver diferències en la distribució per edat i l'estat de la menopausa.

Pel que fa a successos posteriors hi va haver un 39% de les pacients que tenien enrogiment visible de la pell, un 5% van informar de hematomes a la mama, un 2% van experimentar esquinçament en la pell i un 3% van registrar dolor que podria estar relacionat amb el posicionament.

Les dades d'aquest estudi suggereixen que les pacients amb FU poden ser més susceptibles a el dolor relacionat amb la mamografia a causa dels canvis postquirúrgics.

El dolor es va reduir entre les mamografies anteriors i les actuals i es va observar que el tipus de pacient influïa en la puntuació de dolor relacionada amb el nivell d'ansietat pel que fa als resultats. És probable que conèixer per endavant la puntuació de el dolor inicial (memòria) pot ajudar a l'tècnic a dedicar un suport especial a la pacient.

Les troballes de l'estudi van indicar que no es va trobar que la compressió estigui relacionada amb el dolor. No obstant això, en un estudi més recent, es va trobar que el dolor estava fortament correlacionat amb la compressió.

Estudis recents han avaluat l'àrea de contacte de la mama en lloc de la mida reconeixent que és la pressió o la força per unitat d'àrea la clau per a la intolerància a la compressió.

En conclusió, aquest estudi demostra una forta correlació entre l'experiència prèvia de mal de l'pacient i la puntuació actual. Un petit percentatge de pacients va experimentar alguna marca i / o hematomes a la pell i hauria de ser informat per endavant sobre aquests riscos i una petita quantitat de pacients va informar dolor prolongat i podria beneficiar-se d'un suport addicional.

 

Valoració Personal

Valoro positivament la referència a altres estudis similars en els quals hi ha discordança en els resultats. Una de les limitacions d'aquest estudi i que ells mateixos reconeixen és el de no considerar-se el nombre específic de mamografies prèvies.

M'han sorprès els resultats d'aquest estudi pel que fa a l'escassa correlació between la compressió i el dolor, al meu entendre, segons observo en la pràctica diària, la correlació hauria de ser més alta.

 

Cecilia Aynes Suárez
Hospital Universitari Parc Taulí de Sabadell TSIDMN
caynes@tauli.cat
@CAynes4

Noticias Relacionadas

Moviment longitudinal i rigidesa dels nervis de l'extremitat inferior mesurats amb ecografia i elastografia en població asimptomàtica i simptomàtica: Revisió sistemàtica i metaanàlisi.
Moviment longitudinal i rigidesa dels nervis de l'extremitat inferior mesurats amb ecografia i elastografia en població asimptomàtica i simptomàtica: Revisió sistemàtica i metaanàlisi.
Paper de la radiologia a l'avaluació d'esquelets de jaciments arqueològics.
Paper de la radiologia a l'avaluació d'esquelets de jaciments arqueològics.
Establiment de nivells de dosi de referència locals per a les exploracions de radiografia de tòrax i abdomen a la regió de l'Algarve, Portugal.
Establiment de nivells de dosi de referència locals per a les exploracions de radiografia de tòrax i abdomen a la regió de l'Algarve, Portugal.
Aspectes controvertits de les imatges a l'abús infantil: segona taula rodona del grup de treball sobre abús infantil de la Societat Europea de Radiologia Pediàtrica.
Aspectes controvertits de les imatges a l'abús infantil: segona taula rodona del grup de treball sobre abús infantil de la Societat Europea de Radiologia Pediàtrica.